Quan Déu sembla callar: Confiar en ell malgrat tot

Hi ha moments a la vida en què Déu se sent distant.

Pregues, però sembla que res no canvia.

Creus, però el dubte se t'insinua.

Esperes, però les respostes no arriben.

I si ets sincer, pot arribar a semblar un silenci absolut.

Però aquesta és la veritat de la qual la majoria no parla:

El silenci de Déu no és la seva absència.

A vegades, Déu treballa de maneres que no pots veure. Mentre tu demanes respostes immediates, ell està construint quelcom més profund: la teva fe, la teva paciència, el teu caràcter.

Pensa-hi.

Una llavor enterrada a terra sembla que no faci res. Però, sota la superfície, s'estan formant les arrels. El creixement té lloc en silenci.

Així és com treballa Déu sovint.

El temps d'espera no és temps perdut. És preparació.

Potser la porta encara no s'ha obert perquè no estàs a punt.

Potser el gran canvi no ha arribat perquè s'estan alineant coses més importants.

Potser el silenci és, en realitat, una protecció.

La fe no és només creure quan tot té sentit.

La fe és confiar fins i tot quan res no en té.

És triar dir:

—Déu meu, no entenc aquesta etapa, però hi confio en tu.

Perquè el mateix Déu que es va manifestar abans...

Es tornarà a manifestar.

No t'ha oblidat.

No t'ha abandonat.

No arriba tard.

Ara mateix, en la quietud, ell encara treballa.

Així que no et rendeixis.

Continua pregant.

Continua creient.

Continua confiant.

La teva història no s'ha acabat.

Declaració:

Avui, trio confiar en Déu fins i tot quan no veig què està fent. Crec que ell treballa entre bastidors pel meu bé, i no perdré la fe en aquest moment de la meva vida.